Sento música de fons, no se que deu ser, el pare m’ha dit que son havaneres... porto tot el dia lluitant amb aquesta closca i sembla que no hi ha manera, després de cops, picossades, urpades, cops de cua i de cap la closca ha seguit esquerdant-se però encara no he pogut amb ella.
Començo a estar cansat, hauré de fer –ho amb totes les meves forces. Va, tot al mateix temps cop de cua, urpada, cop de cap... una, dos, tres! Ara si! Buf, la cova es buida, sortiré fins a l’entrada. La música segueix sonant, i es veuen unes petites flamarades al costat del mar (potser és el pare?)...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada