Fa pocs dies la meva mare, a qui nomes li he conegut la veu i la forma curosa amb que va tractar-me els pocs dies que vaig estar amb ella, va haver de deixar-me amb el meu pare ja que li era impossible tenir cura de mi.
Així una nit fosca, de lluna nova, es va apropar sigil·losament al cau que té el meu pare al turó d’Onofre Arnau i allà em va deixar tot deixant una nota on li demanava que tingues cura de mi.
El meu pare, el Drac de Mataró, que tot i tenir una mirada freda i distant té un gran cor m’ha acollit. Em va presentar amb alegria als seus conciutadans el dissabte 21 d’abril i ha començat el camí que em portarà a la vida.
Així de tant en tant em baixa al Hospital per fer el seguiment del meu creixement, tal i com es veu en aquesta ecografia que em varen fer el dia 23. Un ou de Drac no té un període clar d’incubació, en tot cas tant ell com jo esperem poder compartir amb vosaltres la festa de les Santes. Ell em parla sovint d’aquestes, de com son, de que feu i de lo molt que m’agradaran...en tot cas a partir d’avui miraré de posar-me en contacte amb vosaltres de tant en tant.
