(aquest text ha sortit editat a
Hola,
Bé, de fet soc nou en aquestes coses, fa poc que he sortit de l’ou i per tant no conec molt la festa i la resta de figures. Però si que el meu pare, el Drac, ja m’ha parlat animosament de la festa i de la resta de figures i colles i la veritat es que tinc moltes ganes d’anar-les descobrint acompanyat del meu pare i, si em deixa algun dia, escapar-me a viure-la sol.
Però primer de tot m’hauria de presentar, no?. Soc fill de víbria i del Drac de Mataró, però la veritat es que no se qui és la meva mare, a qui nomes li he conegut la veu i la forma curosa amb que va tractar-me els pocs dies que vaig estar amb ella, va haver de deixar-me amb el meu pare ja que li era impossible tenir cura de mi.
Així una nit fosca, de lluna nova, es va apropar sigil·losament al cau que té el meu pare al turó d’Onofre Arnau i allà em va deixar tot deixant una nota on li demanava que tingues cura de mi. El meu pare, el Drac de Mataró que tot i tenir una mirada freda i distant té un gran cor m’ha acollit, em va presentar amb alegria als seus conciutadans el dissabte 21 d’abril i va començar el camí que em portà a la vida.
Així doncs
Ja us he dit que el meu pare m’ha parlat molt bé de les Santes, de la gresca, del xivarri, del no n’hi ha prou, de la juliana (que ja m’ha dit que de moment no em deixarà tastar), de les escapades, del correguspira, de la família Robafaves i per tant tinc moltes ganes de treure el nas, després de la crida a la plaça, de compartir amb tots vosaltres aquests dies, ballar, jugar, correr, encendrem i de fer les escapades, dormides i voltes que em deixin fer.
Una ultima cosa, el Drac i la colla del Drac i del Dragalió han preparat una gran festa en que em faran el bateig de foc el proper 28 al vespre, ja sabeu espero veure-us hi a tots!
