FACEBOOK.

Hola Amics, des de fa una setmana el Dragaliò tè el seu propi facebook.
Si tù tens un facebook et convidem a que t'apuntis al grup de fans de la nostra colla.

En el facebook tambè tindràs informaciò de la nostra colla i tambè podras veure les fotogràfies de la nostra colla i moltes altres coses.

ELS DRAGOLINS DE SANTES 08.

JA TENIM 2 ANYS DE VIDA. VISCA LES SANTES!!!

DIADA DE SANT JORDI.

Ja estem el mes de la festa de Sant Jordi. Aquest any per motius aliens a la colla del Drac de Mataró, ens hem dits obligat a cambia el començament de la fogonada i el recorregut. totes les persones que vulgueu participar a la festa heu de saber que aquest any començarem la fogonada a la Riera davant del carrer Bonaire. l'acte començarà a les 21:30h. Recordeu que si voleu participar en el cercavila de la fogonada i a les plaçes al moment del voltafoc heu de venir preparats per que no us cremeu amb el foc.

Us esperem a tots i que passeu una feliç jornada de Sant Jordi.

LA VOLS ACONSEGUIR?

Si vols aconseguir aquesta bossa de la colla del drac i dragalió, JA POTS!!!

Per poder comprar la bossa el punt de venta és la botiga CAN BOTER (les belles arts) del carrrer Barcelona. el preu es de 10€

Presentació, quins nervis…

(aquest text ha sortit editat a la Geganta d’enguany)

Hola,

Bé, de fet soc nou en aquestes coses, fa poc que he sortit de l’ou i per tant no conec molt la festa i la resta de figures. Però si que el meu pare, el Drac, ja m’ha parlat animosament de la festa i de la resta de figures i colles i la veritat es que tinc moltes ganes d’anar-les descobrint acompanyat del meu pare i, si em deixa algun dia, escapar-me a viure-la sol.

Però primer de tot m’hauria de presentar, no?. Soc fill de víbria i del Drac de Mataró, però la veritat es que no se qui és la meva mare, a qui nomes li he conegut la veu i la forma curosa amb que va tractar-me els pocs dies que vaig estar amb ella, va haver de deixar-me amb el meu pare ja que li era impossible tenir cura de mi.

Així una nit fosca, de lluna nova, es va apropar sigil·losament al cau que té el meu pare al turó d’Onofre Arnau i allà em va deixar tot deixant una nota on li demanava que tingues cura de mi. El meu pare, el Drac de Mataró que tot i tenir una mirada freda i distant té un gran cor m’ha acollit, em va presentar amb alegria als seus conciutadans el dissabte 21 d’abril i va començar el camí que em portà a la vida.

Així doncs la Crida és la meva presentació pública, fa uns dies que vaig trencar l’ou i vaig veure els primers rajos de llum, des del Turó d’Onofre Arnau vaig contemplar com la llum d’albada il·luminava als meus peus la trafegosa activiatat dels ciutadans de Mataró des de les cinc sènies , fins a les hortes, des de la platja fins al parc Forestal.

Ja us he dit que el meu pare m’ha parlat molt bé de les Santes, de la gresca, del xivarri, del no n’hi ha prou, de la juliana (que ja m’ha dit que de moment no em deixarà tastar), de les escapades, del correguspira, de la família Robafaves i per tant tinc moltes ganes de treure el nas, després de la crida a la plaça, de compartir amb tots vosaltres aquests dies, ballar, jugar, correr, encendrem i de fer les escapades, dormides i voltes que em deixin fer.

Una ultima cosa, el Drac i la colla del Drac i del Dragalió han preparat una gran festa en que em faran el bateig de foc el proper 28 al vespre, ja sabeu espero veure-us hi a tots!

Aquesta nit si, ja soc aquí!

Sento música de fons, no se que deu ser, el pare m’ha dit que son havaneres... porto tot el dia lluitant amb aquesta closca i sembla que no hi ha manera, després de cops, picossades, urpades, cops de cua i de cap la closca ha seguit esquerdant-se però encara no he pogut amb ella.

Començo a estar cansat, hauré de fer –ho amb totes les meves forces. Va, tot al mateix temps cop de cua, urpada, cop de cap... una, dos, tres! Ara si! Buf, la cova es buida, sortiré fins a l’entrada. La música segueix sonant, i es veuen unes petites flamarades al costat del mar (potser és el pare?)...

Ja va sent hora, no?

Buf, això comença a fer-se petit, estic creixent i ningú ha previst les obres d’ampliació de la closca... i pel que se ja queden poques hores per la crida i per tant m’ho hauria d’anar pensant. En certa mesura fa mandra, aquí dins ho tinc tot, menjar,calor, calma... però a fora hi haurà gent, amics, festa, foc...

A veure aquesta closca, ostres la mare no hi va fer cap porta! per aquí sembla que no es tant fosca, alguna cosa de llum es veu a través, a veure si amb un cop d’urpa... res, que està molt forta. I si li tiro foc? Uah, m’he cremat una mica! I una picossada! Bé això sembla que va millor, aquesta closca es comença a escardar. Que bé aviat podré baixar a la festa, podré viure les meves primeres Santes!